L’APARELL LOCOMOTOR EN L’ESPORT:

L’APARELL LOCOMOTOR EN L’ESPORT:

Esquinç de lligaments: l’esquinç és una lesió traumàtica de l’articulació en què es destensen o retorcen els lligaments i poden arribar a trencar-se. El resultat acostuma a ser un hematoma a causa de l’hemorràgia interna i l’edema. Pot ser conseqüència d’un mal moviment, d’una col·lisió o d’una caiguda inapropiada, sempre i quan la força aplicada al lligament sigui excessiva i, per tant, en provoqui el trencament o esquinç.

El dolor és immediat i, tot i que al principi és constant, a mesura que passa el temps augmenta a causa de la formació de l’edema i l’hemorràgia. Al cap d’entre 24 i 36 hores, el dolor passa a sorgir tan sols en els moviments de la zona afectada.

El tractament consisteix, bàsicament, en el repòs i els antiinflamatoris i, si no és immediat, es pot produir dolor i la incapacitat funcional de la zona afectada, que varia segons l’extensió de l’esquinç. L’aplicació de fred a la zona ajuda a calmar el dolor provocat i evita la inflamació. Relacionant aquesta lesió amb la classe d’Educació Física, la causa podria ser els mals gestos en exercicis com el futbol, voleibol o qualsevol altre que requereixi moviments bruscos i ràpides reaccions.

Luxacions: Tot i que és semblant a un esquinç, en aquest cas hi ha una separació mantinguda de les superfícies articulars i, per tant, l’articulació queda desmuntada.

Els símptomes que presenta aquesta lesió són similars als dels esquinços; iflamació, deformitat i un dolor intens degut a la tensió que pateixen les articulacions. Això fa que l’articulació afectada esdevingui completament inútil i, fins que no s’ha recuperat completament, no es pot utilitzar. El tractament que ha de tenir una articulació luxada és el d’immobilització total tal com es queda en la luxació. L’aplicació local de fred també alleuja el dolor i n’evita la creació d’edema. Com en el cas dels esquinços, les luxacions podrien causar-se en qualsevol moviment brusc com en el futbol.

Fractures: es tracta de la lesió més greu que afecta el sistema musculesquelètic, ja que causa un fort dolor en la zona degut al trencament de l’os. Sovint, també es lesionen els vasos i els nervis, fet que augmenta encara més el dolor. En general, es diferencien segons el tipus de ruptura de l’os;

Incompletes: el traç de la fractura afecta tot el gruix de l’os i el divideix en dos o més fragments.

Completes: el traç de la fractura no abasta tot el gruix de l’os.

Tancades: l’os es trenca però la pell que el cobreix queda intacta.

Obertes: la pell que cobreix l’extremitat també es trenca i produeix una ferida propera a la fractura. Aquest tipus pot comportar altres riscos com les hemorràgies, infeccions o lesions de les estructures veïnes.

Radiography, Diagnosis, Anatomy, Injury

·Desviacions de columna: aquests defectes físics afecten la columna vertebral i li produeixen una curvatura que podria arribar a impedir la pràctica de qualsevol activitat. Poden ser congènites (que provenen de naixement) quan són degudes a malformacions òssies o musculars generades per defecte del desenvolupament intrauterí. També poden ser adquirides quan es presenten en qualsevol moment de la vida o a conseqüència d’alguna alteració òssia o muscular que modifiqui les estructures anatòmiques de la columna. En alguns casos, no se sap d’on venen i s’anomenen idiopàtiques. Es diferencien en tres tipus:

-Escoliosi: és una inclinació lateral de la columna, generalment localitzada a la regió lumbar.

-Cifosi: hi ha un augment de la curvatura de la columna dorsal cap enrere, que, a vegades, pot determinar l’aparició d’un gep.

Lordosi: hi ha una exageració de la curvatura de la regió lumbar cap endavant.  

Artrosis: és el trastorn de les articulacions més freqüent, afecta en major o menor grau a totes les persones al voltant dels 70 anys d’edat, tant homes com dones, però molt freqüentment la malaltia tendeix a desenvolupar-se a una edat més primerenca. La artrosis també pot aparèixer en gairebé tots els vertebrats, incloent els animals aquàtics. 

Les articulacions tenen un nivell tan escàs de fricció que no es desgasten, malgrat si s’utilitzen excessivament o sufreixen lesions. L’artròsis s’inicia amb tota probabilitat per una anormalitat de les cèl·lules que sintetitzen els components del cartílag , com col·làgen i proteoglicans. El cartílag pot créixer massa, però finalment es torna més prim i es produeixen esquerdes en la superfície. Es formen cavitats diminutes que afebleixen la medul·la de l’os, sota el cartílag. Pot haver un creixement excessiu de l’os en les vores de l’articulació, produint osteòfits. Aquestes tumefaccions poden interferir el funcionament normal de l’articulació i causar dolor.

Finalment, la superfície llisa i regular del cartílag es torna aspra i foradada, impedint que l’articulació pugui moure’s amb facilitat. Es produeix una alteració de l’articulació per la deterioració de tots els seus components, és a dir, l’os, la càpsula articular, la membrana sinovial, els tendons i el cartílag.

Entrada relacionada

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *